DEL BESÒGN DE CIAMALL LOMBARD

Vun di ostacol pussee grand a la nòstra identità, anca se a prima vista el podariss sembrà nò on problema l’è el nòmm cont el qual se riferissom a a nòstra lengua. La Lombardia Occidentala e in manera simil quella Orientala gh’hann on ostacol difficil de superà a confront di alter nazion de la Padania, o ben de ciamà la soa lengua cont el sò nòmm: lombard.
Difficoltà che poeu, indirettament la porta anca a ostacolà la nòstra identità de nazion. Nazion naturalment in del sò real significaa che l’è quell de pòpol e minga de entità statal. Quanta gent la segutta a ciamà el sò dialett cont el nòmm del paes doe la stà de cà, inscambi de ciamall cont el nòmm del pòpol che le parla! E inscì se ved in gir el vocabolari de milanes e subit de là di confin de la città el liber di poesii sestes o el vocabolari de colognes (Cològn Monzes). Se sent dì: mì parli varesòtt, tì gallarates e lù lì saronnes. El resultaa sòtta i oeugg de tucc l’è che in sto mantin de terra ciamada Insubria parlom on gran ròsc de lengh e intratant a me ciappen per i fondei tucc. El bell l’è che semm minga on pòpol de pirla (o forsi sì!?) e ghe voeur pròppi pòcch per sentì che a la fin de la fera doperom tucc la stessa lengua; che se ciama lombard occidental o lombard insubre. In manera esagerada se taccom sù a localism che poeu gh’hann nanca reson de vessegh perchè, parlemmes ciar, come hoo giamò scrivuu ind on articol precedent, l’è minga l’AL, l’EL, o l’UL che fann ona lengua differenta. E inscì la conseguenza l’è che i Venet parlen veneto, i Forlàn, forlàn, i Piemontes, piemontes (e lor sì che parlen di lengh different in di sò confin. Vedè el lombard occidentàl del novares e del Lagh Maggior) e numm? Bon, numm parlom milanes, colognes, sestes, comasch, gallarates, varesòtt e varesin, paves, lodesan e avanti inscì. Se l’è ricca de coltur stà Lombardia Occidentala, nè? Sì, e soratutt ricca de pirla!! Dessedéves Lombard, perchè l’è anca el nòmm de la lengua ch’el fà ona nazion. Numm semm Lombard e parlom lombard occidental. Borlemmègh minga in di gioeugh del divide et impera del poder roman. Semm on pòpol ch’el parla ona lengua (cont i sò variant compagn de tucc i alter lengh) e ch’el gh’ha ona stòria unitaria (Signoria e Ducaa de Milan 1395-1800 e Regn Lombard-Veneto dòpo). Seguttà a dì de parlà brianzoeu, comasch, milanes quand se confròntom cont i forestee a serv domà a sconfond i idei del nòster interlocutor, a fass del mal a numm medèmm, a la nòstra coltura e a la nòstra lengua. I nòster visin s’hinn giustament creaa on identità e l’è ora che cominciom anca numm. La stòria la gh’è e anca la lengua. I nemis de sto process chì hann capii da tanti ann el nòster vizzi de taccass tròpp a la pòrta de cà, de moeud che fina adess l’è staa fin tròpp facil tegninn in cadena. Ma l’è vegnuu el temp de dagh on taj! In la Lombardia amministrativa gh’hinn domà trii territòri ch’hann la possibilità de sviluppass lenguisticament in manera individual, se gh’hann la volontà, e hinn i trii territòri ch’hann faa part, storicament, de trii stat different: el Ducaa de Milan, quell de Mantoa e i territòri de la Serenissima. Tucc i alter hinn domà on farfujà e andà a toeu di esperienz anmò pussee antigh che, pur con la soa valenza stòrica, per la nòstra identità serven domà a nagòtt. L’è vera che Milan e Còmm s’hinn faa la guerra per tanti ann, ma l’è anca vera che dal 1335, quand la capitula a i Viscont, Còmm la entra in manera definitiva in del stat milanes e la ghe resta fina a l’unità d’Italia: 527 ann. E scusii se l’è pòcch! Se tornom indree in la nòtt del temp anca i pusse piccol borgh de città se troarann ona stòria indipendenta, ma gh’emm minga de rivà a chi estremm chì. I alter ghe riven nò e i alter parlen ona lengua, gh’hann ona stòria e hinn ona nazion. Perfina l’Occitania la s’è dada e la gh’ha daa el sò nòmm a la soa lengua, ancaben parlen dialett che se podariss affermà che hinn verament di lengh different, e che desoramaròss se capissen nanca intra de lor. Dessorapù gh’hann anca daa ona unità al sò territòri ancaben storicament hinn mai staa insema (Defatt l’era dividuda in di domini del cont de Tolosa, del rè d’Aragona, de la corona inglesa e del Sacher Roman Imper). Adess gh’emm minga de rivà a stì pont chì e dì che in Lombardia la gh’è domà ona lengua unica e i Bergamasch parlen compagn di Milanes (el saria ona gran balla), impunemach semm che i lengh hinn trii e corrisponden a i trii territòri stòrich. E allora ciamomei cont i sò nòmm: lombard occidental, lombard oriental e mantovan. Automaticament anca l’identità la ghe vegn adree. E el forestee ch’el vegnarà in di nòster terr, el savarà che lengua semm dree a parlà e s’el vorarà, podarà anca decid de studialla e de conseguenza dagh on reconossiment internazional. Al contrari, adess, l’è difficil per on todesch decid qual e se studià la nòstra lengua se de front el se troeuva el milanes, el monsciasch, el varesòtt, el saronnes, el paves, el comasch e chi pù gh’en ha pù na pò mett.

Gian Pietro Gallinelli
da El Dragh Bloeu n°5